La garantia que una obra de teatre que s’anuncia còmica funcioni és saber que el públic, ja d’entrada, ve a riure, i un cop assegut a la butaca es deixa anar i riu aviat, perquè coneix la companyia i sap que són bones. T de teatre és una de les companyies de prestigi del país, per tant, el públic no compta que el deixin decebut. Això és més o menys el que passa amb Avui no ploraré, que es pot veure aquests dies al teatre Goya de Barcelona. El text i la direcció de l’obra és de l’argentí Nelson Valente, que ja havia treballat amb la companyia. Comença la funció. La posta en escena està molt ben pensada, amb quatre escenaris giratoris que ens van situant als diferents llocs on passa la història. Però a mesura que passen els minuts l’expectativa decreix i ens preguntem de què va l’obra i què ens estan explicant. I encara que ens esforcem per trobar la part còmica als diàlegs més aviat sentim que allò és un teatre de final de curs d’institut.
La història podria donar molt de sí. Tres germanes, una d’elles, la Llum, acaba de sortir d’una clínica psiquiàtrica, es troben en un sopar on aparèixen les misèries de cada membre de la família. La Bibiana, casada amb un home de poca empenta i endeutat, és alcohòlica; la Lola, casada amb un gran tenedor, viu un matrimoni ruïnós. I la cosa es complica més quan apareix la companya de la Llum, l’Oltra, histriònica, que la ve a rescatar i en un moment donat fa la gran revelació (que el públic ja s’esperava) que són parella. L’obra va avançant amb molt d’alcohol, molts crits i sobretot uns diàlegs simples i suats que van fer adormir el senyor que tenia al meu costat, tot i que la seva dona li etzibava algun cop de colze de tant en tant. Hem donat un cop d’ull per internet a les opinions de la gent. S’ha de dir que la majoria es va divertir molt. Nosaltres ens quedem amb l’última: “Un humor fàcil i molt antiquat.” Elles, grans actrius, però les T de teatre es mereixen molt més.